Rànquing: tots els àlbums d'AC/DC del pitjor al millor



La banda de Rock & Roll Hall of Fame fa més de 40 anys que produeix clàssics del rock dur.

Benvingut aDisseccionat, on desmuntem el catàleg d'una banda, la filmografia d'un director o alguna altra col·lecció crítica de cultura pop. És ciència exacta a través d'unes quantes cerveses. Aquesta vegada, seguim la carrera de la llegendària AC/DC, des del seu debut el 1975, Alt voltatge , al seu esforç més recent, els anys 2020 Encès .



El llegat deACDCés de perseverança. Al llarg de la seva carrera de cinc dècades, els hard rockers australians han vist les dues cares de la tragèdia i la glòria, des del seu ascens accidentat jugant a bars de cervesa fins a convertir-se en una institució mundial de rock d'estadi.







Quan el carismàtic líder i lletrista Bon Scott va morir el 1980, molts es van preguntar si era el final d'AC/DC. La viva personalitat de Scott era tant la cara de la banda com el guitarrista per sempre d'escola Angus Young. Després de llançar diversos àlbums clàssics que aviat seran amb la cantant, inclòs l'icònic de 1979 Autopista A l'infern , què seria d'AC/DC?





En un esclat de triomf, la banda va tornar amb De nou en negre pocs mesos després, sens dubte el millor àlbum de retorn de la història del rock. Ara cantava Brian Johnson, que es va mostrar tan encantador i fanfarrós com Scott, però amb un estil vocal de grava clarament propi. Apilat de dalt a baix amb èxits atemporals com la cançó del títol centrada en el riff i You Shook Me All Night Long, va marcar l'inici d'una nova era d'AC/DC i una sèrie prolífica d'àlbums que continua fins als nostres dies.

Tot i que és just dir que la producció posterior a 1980 de la banda no sempre està a l'altura d'una qualitat alarmantment alta. De nou en negre , AC/DC encara va aconseguir mantenir-se rellevant i llançar hard rock coherent al llarg de la dècada i als anys 90. Al llarg del camí, la banda va aconseguir èxits de MTV com Who Made Who de 1986, la combinació ineludible de Thunderstruck i Moneytalks dels anys 90. The Razors Edge , i el Big Gun únic produït per Rick Rubin, que va aconseguir el número 1 Cartellera 's Rock Chart el 1993. Aquestes cançons van presentar AC/DC a una nova generació de nens amb ganes de consumir qualsevol forma de música heavy.





Tanmateix, la tragèdia tornaria a colpejar quan el germà d'Angus i el guitarrista rítmic de la banda, Malcolm Young, van morir el 2017 després d'abandonar la banda el 2014 a causa d'una batalla amb la demència. A partir del 2016, els membres d'AC/DC havien anat per camins separats, i Johnson es va apartar a causa d'una greu pèrdua auditiva. No obstant això, en un altre acte de revival, la bandaes va tornar a reunir amb els membres clàssicsAngus, Johnson, el bateria Phil Rudd i el baixista Cliff Williams, juntament amb Stevie Young (que havia substituït Malcolm) per gravar un nou àlbum, 2020's Encès . El seu millor àlbum en 30 anys, és un disc que... com The Razors Edge — podria ser la introducció d'una nova generació a AC/DC.



Amb la llegendària discografia de la banda a la ment, Conseqüència greu va emprendre la tasca de revisitar i classificar tots i cadascun dels 17 àlbums d'estudi d'AC/DC, des dels clàssics fins a les obres menys conegudes. Tots aquests àlbums volen dir alguna cosa a qualsevol persona que hagi navegat amb ganes per la secció AC/DC d'una botiga de discos.

Com a nota, en un esforç per mantenir-nos fidels al cànon d'AC/DC, vam optar per incloure les versions australianes de Alt voltatge i T.N.T. —que s'adhereixen a la visió artística de la banda— en lloc del llançament internacional possiblement més visible de Alt voltatge (que contenia moltes pistes de T.N.T. ) També vam ometre recopilacions com la de 1986 Qui va fer a qui , àlbums en directe com Si vols sang, ho tens , i EP (és a dir. Jailbreak ’74 ). Tràmits a part, anem a cavar.



- Jon Hadus
Escriptor de personal sènior