Deu ridícules paròdies del costat fosc de la lluna de Pink Floyd



'I somriures que donaràs i llàgrimes que ploraràs...'

Pink Floyd costat fosc



Aquest diumenge passat,Pink Floyd's El costat fosc de la lluna va complir 40 anys i, per ser sincers, el disc ha estat analitzat fins a la mort. Entre els assaigs, les interpretacions esgotadores dels fans i els comentaris dels mateixos membres de la banda, ens costaria aportar una visió més significativa de l'obra mestra del rock 'n' roll psicodèlic. Això no ens va impedir fer alguna cosa, però.







En canvi, vam decidir celebrar la comèdia que envoltava l'àlbum. Com qualsevol obra seminal, El costat fosc de la lluna ha inspirat nombroses paròdies. Us podeu imaginar quants n'hi ha: alguns són famosos, alguns obscurs, molts fins i tot divertits, mentre que d'altres són tan dolents que és una meravella per què existeixen.





Independentment de la seva qualitat, però, cada homenatge és un testimoni del poder de l'àlbum, una suite inquietant que obliga a la gent a pensar de maneres inesperades i molt diferents. Aquí en teniu 10.

-Dan Caffrey
Escriptor de personal sènior





10. Com Vaig conèixer la teva mare - Llampeig

Malgrat les negacions constants de Pink Floyd, molta gent encara s'aferra a la idea que El costat fosc de la lluna s'ha gravat per sincronitzar-lo El mag d'Oz . Compta els personatges de Marshall i Ted Com vaig conèixer a la teva mare entre els veritables creients. Segons l'episodi Blitzgiving , el duet, interpretat per Jason Segel i Josh Radnor, es va enamorar de la llegenda urbana mentre estava a la universitat. En un ressò de la vida real, van intentar recrear l'experiència amb un maridatge audiovisual diferent: Apocalipsi Ara i Els grans èxits de Weird Al Yankovic. Tot i que breu, és un dels moments més divertits de Blitzgiving, un episodi de l'espectacle que, en pocs segons, esquitxa la impressionabilitat dels coeds lapidats a tot arreu. – Dan Caffey