Aquesta funció es va funcionar originalment l'abril de 2017, però l'estem traient la polsSetmana del Punk.
El que realment va ferEl xocl'únic grup que importava era la seva capacitat d'evolució. Més de sis àlbums d'estudi, Joe Strummer, Mick Jones, Paul Simonon i Topper Headon van demostrar que el punk rock no s'estava limitant als acords de potència i a molts espits.
Significava agafar els conflictes i temes de la societat i abocar-los en una varietat de sons i històries que connectaven amb la gent en un moment donat, i és per això que finalment van passar d'una guerra llampec de soroll en el seu debut homònim de 1977 a reggae, dub, funk, ska i rockabilly durant els cinc àlbums que van seguir.
Com que eren tan variats, de debò, escolteu White Riot, després Rock the Casbah, després The Magnificent Seven i després alguna cosa com Straight to Hell o Sean Flynn, és irreal, The Clash fa temps que és ideal per al cel·luloide.
La seva gamma de sons pot incloure una sèrie d'escenes, i ho han fet al llarg dels anys, encara que no tantes com podríeu pensar. De fet, no va ser fins als anys 90 que els productors (i, ejem, el mateix Strummer) es van posar de moda amb la idea que The Clash eren ideals per al cinema. Des de llavors, han agraciat tant les sales d'estar com els teatres.
Millors cançons punk
Selecció de l'editor
Les 50 millors cançons punk de tots els temps
Per endavant, vam reunir 10 cançons de The Clash que realment van augmentar un bon grapat de pel·lícules fantàstiques (i excepcionals), inclosa una que va duplicar els boyos a la perfecció. Com que ens centrem únicament en les pel·lícules, malauradament vam deixar una sèrie d'aparicions ideals i icòniques a la petita pantalla, de Train in Vain que ofereix una bona metàfora sonora a la cinquena temporada de El filferro a M'he de quedar o m'he d'anar